reflexions de matinada

En aquest apartat hi trobareu pensaments i reflexions meves.



 
LA VIDA I LA MORT
Sabem quan hem arribat,
no sabem quan marxarem.

Quan ja som aquí,
la nostra il·lusió és aprendre el millor.
Però dels errors també se n’aprèn,
encara que no es puguin rectificar.

De les alegries queda un petit record,
les penes no s’obliden mai.
           
Quan marxem d’aquest món,
deixem uns records.
No és saludable, però,  
que la família visqui d’ells. 

Antoni Martínez
2011

______________________________________________________________


UNA NARRACIÓ PARTICULAR
Les condicions de vida dels anys 1936-1950 van ser penoses, doncs qui més qui menys va passar moltes calamitats. Els pares no podien donar-nos més de l'imprescindible: a casa no vam passar gana però no sobrava menjar.
Nosaltres, els fills, ja teníem edat d'anar a l'escola però per desgràcia quan teníem 7 anys va esclatar la guerra i les escoles van tancar. La intranquil·litat es respirava per tot arreu i moltes famílies van desaparèixer. Quan va  acabar aquest malson vam poder anar a l'escola, encara que aquesta no estava ben preparada.
A alguns els va anar bé però a d'altres no tant. Va passar el temps i als 13 anys ja treballàvem amb molta il·lusió perquè les coses ja començaven a anar millor i ja ajudàvem a comprar algunes coses que fins aquell moment havien faltat.
Quan vaig començar l'ofici hi havia molta feina i podies escollir la que més t'agradava. En aquella època em vaig casar i van venir els fills i amb estimació, il·lusió, constància i sacrifici vam formar una família.
Més endavant, si tenies sort et podies comprar un 600 però hi havia una espera de 9 mesos i l'espera es feia llarga, però tot arriba i quan el tenies podies anar al camp el diumenge amb la família i el temps d'esbarjo passava volant i havies d'anar aviat cap a casa per preparar-nos per el dilluns tornar a treballar. Hi tornava amb molta il·lusió, doncs jo sempre m'he sentit satisfet amb la meva feina.
____________________________________________________________

ELS AMICS

L'Andreu: el seu nom ho diu tot. Home endreçat, admirat, honrat. Amb ell es poden tenir converses, si et deixa parlar, clar!!!
En Daniel: de professional n'és un munt. És d'admirar que a la seva edat estigui estudiant una nova assignatura anomenada "mestresso de casa" . Pensa-t'ho bé!
Jaume I: gran transportista, excel·lent persona. Treballador fins on sigui (es cansava més el camió que ell)
Jaume M: gran intel·lectual, llegir li encanta. Es gaudeix amb la seva conversa, sigui del tema que sigui. Amant d'espais oberts i d'alta muntanya.
Climent: professionalment un mecànic de primera, té recursos per a tot. Una memòria d'elefant. ara fa i parla d'escultura. És el no va més perquè fins i tot quan dorm esculpeix fang.
Vidal: bon conversador, té tema per a tot i està al corrent de tots els esdeveniments.
Silveri: professionalment un bon planxista. De bon planxador ja hi ha dubte... Si li mires la "carrosseria" veureu que no té cap bony. D'arrugues? No ho sabem.
Juan: abnegat amb la feina, il·lusionat amb tot, ha venut més cotxes que un concessionari! De criatures clar!
Reflexió: a la vida hem d'estar il·lusionats amb llum pròpia
_________________________________________________________